Els concerts seran els dies 24, 26 de juliol 2, 9, i 16 d’ agost coincidint amb la Festa Major de Blanes

Blanes, 1 de març de 2008.- El proper dia 24 de juliol s’inaugurarà la quinta edició del Festival Internacional de Música “El Convent” de Blanes, que comptarà amb la participació, durant cinc dies, d’un cartell d’intèrprets de primer ordre.

Enguany, el Festival ofereix una sèrie de propostes musicals de diversos formats, i estils. Aquest any inclou un concert de jazz. La cloenda del Festival anirà a càrrec de la Òpera de Sabadell amb una de les obres de Il Trittico de Giacomo Puccini.

El Festival se celebra durant la Festa Major de Blanes i coincideix, per tant, amb el XXXVIIIè Concurs Internacional de Focs d’Artifici d’aquest municipi de La Selva. Amb aquest motiu, els dos primers concerts comencen a les 8 del vespre i compten amb l’al·licient de poder seguir l’espectacle pirotècnic des dels jardins pròxims al Convent, un cop acabat el concert i tot gaudint d’un petit refrigeri. La resta de concerts de la temporada d’enguany, en canvi, comencen a les 10 de la nit. En tots els casos, els jardins i la capella del Convent s’obren per a la visita una hora i mitja abans del concert.

Els dies de concert, l’accés al recinte es fa amb un servei de minibús des de la cala de Sant Francesc, a la qual s’arriba per la carretera que va de Blanes a Lloret de Mar.

Pel que fa a la compra d’entrades, és possible a través de Servicaixa (Internet, caixers o telèfon 902 33 22 11) o bé, el mateix dia del concert, a les taquilles del Convent. Els preus oscil·len entre els 20 i els 45 euros.

Per Míriam Biosca, directora artística del Festival, “aquesta quinta edició ve a confirmar l’èxit d’un festival de música culta que es desenvolupa en un entorn excepcional i que cada any continua creixent. Enguany, preveiem superar l’assistència de 1.200 persones que tindran l’oportunitat de delectar-se i gaudir d’un cicle d’ interpretacions magnífiques”.

En aquesta quinta edició, col·laboren amb el Festival Internacional de Música “El Convent” de Blanesles següents entitats:

Fundación Albéniz, Palau de la Música Catalana, Concurs Internacional de Cant Francisco Viñas, Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals de Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Blanes, ACESA, Caja Madrid-Obra Social, Renovatio Cars, Grup Ros, Joieria Grau, Idea Losada, La Vanguardia, Juventudes Musicales de España-Joventuts Musicals de Blanes, Bulthaup, Estil Ceramic-Santos,”El Claustre” Galeria d’Art, Mont-Ferrant, Catalunya Ràdio- Catalunya Música, Movil Music, Rosetta, Todoboda, Tarannà, Romaní fotografia.

El Festival Internacional de Música “El Convent” de Blanes va obrir les seves portes l’any 2004, amb ocasió de la festivitat de Santa Anna, de la mà de la família Biosca.

“El Convent”, construït l’any 1583 i conservat en l’actualitat com a patrimoni cultural, és un edifici històric i emblemàtic que s’integra en el promontori de Santa Anna, a la costa mediterrània de Blanes. Situat en un entorn privilegiat, està completament obert al mar, rodejat de plantes aromàtiques i pins centenaris.

L’Auditori del Festival –que va formar part del set de rodatge d’escenes de la pel·lícula “El Perfume” de Tom Twyker l'any 2006- està ubicat en l’antiga nau on vivien els monjos caputxins d’aquest edifici religiós, un marc immillorable per gaudir de la música culta i de les interpretacions que en fan les diverses formacions i solistes de gran qualitat.

V Festival Internacional de Música “ El Convent”

24, 26 de juliol, i 2, 9, 16 d’agost de 2008

Dvorak: Klid op. 68 núm. 5.
Debussy: Sonata núm.1 per a violoncel i piano en re menor.
Franck: Sonata per a violoncel i piano en La major.
Pau Codina, violoncel. Daniel Bagaría, piano.

Sens dubte, un al•licient de les “tour” que crítics i cert públic fa a l’estiu, més enllà de la natural diversitat de propostes dels festivals, és l’admiració dels paisatges on s’ubiquen aquests. Aspecte que sempre és un bon aliat del màrqueting en aquesta mena de turisme cultural tan estès a Catalunya, la majoria a la Costa Brava.
Aquest és el cas del Festival de Música Clàssica al Convent de Blanes, un dels de darrera fornada i que tot just celebra la quarta edició però que apunta maneres: atractius de càtering; un microbus per acostar-se al recinte; exposició d’art local; mostres dels patrocinadors; coordinació amb activitats de Blanes com el conegut concurs de focs artificials que els assistents poden gaudir des del mateix indret acabada la sessió; entre altres. Detalls que justifiquen les mirades de respecte d’altres cicles propers. A banda, és clar, d’una programació no molt extensa i que combina amb suficiència veus, música de cambra i oportunitats per a figures catalanes i joves. Dada significativa que tan de bo la voluntat natural de creixement no desbanqui per catxets internacionals: els intèrprets autòctons i joves qualificats són un eix molt adequat vist el panorama de la competència.
Per aquest motiu una de les cites atractives d’ enguany era el recital ofert pel conegut duo Codina-Bagaria que van confirmar l’enorme potencial del jove violoncelista i l’excel•lent nivell del pianista. No va ser una sessió pletòrica, sí adequada a les expectatives creades. En part, per una sala ben aprofitada però d’acústica desigual. Fet que no va perjudicar a un Bagaría òptim d’inici al final i si a un violoncel que, tot i una afinació perfecte en les infreqüents i un xic mediocres variacions inicials de Beethoven, va cometre alguna errada –perdonable- en la resta del concert. Potser per precaució o manca de força en un programa que anava de menys a més en dificultat, densitat i introspecció tan pels intèrprets com pel públic.
Petit incís aquí per un aspecte senyalat a altres cicles i del qual, Xavier Chavarria també en feia ressò en una de les seves interessants i eloqüents “Ars subtilior” en una revista musical catalana (la minúscula no és errònia): la necessitat de notes al programa breus i directes que vinculin el públic a obres com les interpretades. I és que són un element que prestigia tota organització per molt bon programa general que presenti, com era el cas. Més quan els assistents no són melòmans de mena com van demostrar amb el destorbador mòbil -malgrat les advertències de rigor- i uns aplaudiments enmig de la sonata de Franck.
Sonata que va assolir altes cotes d’expressió i subtilitat com en el recitatiu del tercer moviment o claredat expositiva en el segon, tot i entreveure’s certa manca de rodatge. Detall que la complicitat entre ambdós músics va canalitzar sense desequilibrar protagonismes. La no menys difícil Sonata núm.1 de Debussy així ho va demostrar amb els ben aconseguits ecos de lànguids i climes profunds –extinció del primer moviment- amb un grau de musicalitat compartit amb el Dvorak precedent.
Albert Ferrer i Flamarich

Programa: Àries i duos de Bellini, Donizetti, Mascagni, Verdi, Giménez, M. Torroba i Guridi. 
Intèrprets: Rosa Mateu (soprano), Salvador Carbó (tenor) i Marco Evangelisti (piano). 
Lloc i dia: el Convent de Blanes, 21 de juliol de 2007.

En la seva quarta edició el Festival de Música Clàssica del Convent de Blanes sembla ja una iniciativa consolidada. Ple de gom a gom, un dels més bells indrets de la nostra costa acollia un públic amb ànims de compatibilitzar música, paisatge, sala acollidora, bella exposició d'escultures de Rosa Serra, servei d'àpats exquisit i, a més, l'espectacle, en acabar el concert, del concurs de focs d'artifici de Blanes, en què la nit es converteix en fantasia i més d'un centenar d'embarcacions, amb les seves llums, l'emmarquen en un semicercle. A més, la directora artística del festival, Miriam Biosca, ha sabut triar intèrprets que asseguren bones nits musicals. Així, a l'hora de publicar aquest comentari haurà ja actuat, el dia 22, Marie Vermeulin. El dia 26 s'espera el duo de piano i violoncel que formen Miquel Baselga i Pau Codina. El dia 28, la soprano Tina Gorina, guardonada en els concursos Aragall i Viñas. El dia 4 una versió de concert molt viva ja que acaben de representar-la en gira, del repartiment jove de La cenerentola, de Rossini, produïda pels Amics de l'Òpera de Sabadell. I tanca el dia 11 un concert de la Budapest Chamber Orchestra amb una de les violinistes més expressives formades aquí, Eva Leon.
El recital d'ahir ens va oferir una Rosa Mateu cara de veure, que afrontava una feliç postmaternitat conservant les seves qualitats més destacades: la comunicabilitat, la dicció clara i els moments en què la seva veu és insuperablement bella. És una de les poques cantants que, en qualsevol idioma, se li entén tot. La transmissió emotiva va funcionar, però en la primera part, i això és aplicable a molts cantants, no s'explica que, no havent-hi gaires possibilitats de recitals, els intèrprets no ho aprofitin a fons. És a dir, fent un repertori que al cap i a la fi poden escollir, que no els doni problemes vocals i a més que sàpiguen i dominin. El recurs de tenir la partitura al davant i consultar-la sovint (més en el cas del tenor) és una barrera real i psicològica entre cantant i oient. Vam respirar quan a la segona part Salvador Carbó va emprendre, amb aquest cant que va de dins a fora, memoritzant-lo, una bella ària verdiana. És un altre estadi. En els duos, els cantants van créixer en veracitat interpretativa. Resumint, Il sospiro, de Donizetti, cantat per Rosa Mateu, i el duet de l'acte II d'Un ballo in maschera de Verdi van oferir moments especialment inspirats.